José Luis Saso (Madrid, 1926-2006) és un dels personatges històrics rellevants que comparteixen el RCD Mallorca i el Reial Valladolid. Format en les categories inferiors de l'Atlètic de Madrid, Saso va ser porter del Reial Valladolid durtante 10 temporades (entre 1948 i 1958), totes elles en la màxima categoria del futbol espanyol. En el seu últim any com carcerbero val·lisoletà, Saso també va agafar les regnes de l'equip en el tram final del campionat, encara que no va poder evitar el descens a la Segona dvisión. No obstant això, Saso va seguir com a tècnic i va aconseguir rescabalar-se i recuperar la Primera Divisió en el curs 1958-59.
El seu bon fer en la banqueta del Reial Valladolid el va portar a l'organigrama tècnic de les categories inferiors de la Selecció Espanyola i en la temporada 1960-61 el RCD Mallorca es va creuar en el seu camí. Jaume Rosselló, president del RCD Mallorca, li va encomanar la difícil tasca de substituir a Juan Carlos Lorenzo, mite del club que va pujar al primer equip vermell des de la Tercera Divisió a la màxima categoria. Ja a Primera Divisió, Lorenzo no va poder seguir més enllà de la jornada 13 i el destí va voler que Saso s'estrenés en Lliga contra el Reial Valladolid, equip al que també havia entrenat en l'inici d'aquesta temporada. L'1 de gener de 1961, el RCD Mallorca es va imposar 3-1 al Reial Valladolid amb dos gols d'Haro i un de Navarro. Amb Saso com a entrenador, el RCD Mallorca va fermar la permanència i va aconseguir triomfs de molt prestigi l'any del seu debut en Primera. En el Lluís Sitjar es va imposar 3-1 al FC Barcelona o 4-0 al València. Lluny de Palma, el RCD Mallorca va vèncer 0-2 a Sevilla o 1-2 en Sant Mamés.
Malgrat ser un home estimat per l'afició, Saso no va arribar a un acord amb Rosselló per renovar el seu contracte i va liquidar la primera de les seves quatre etapes en el club. La segona arribaria a l'any següent, en la qual va rellevar a Satur Grech. Rosselló el va cridar per salvar la situació en la temporada 1961-62 i aquesta segona etapa es va perllongar fins a les últimes dates de la campanya1962-63. José Luis Saso va deixar la banqueta abans de la promoció perduda contra el RCD Espanyol que va suposar el descens a la Segona Divisió.
Saso va tornar al Reial Valladolid, on va ser fins al seu president entre 1965 i 1967, abans de tornar a Palma per dur a terme una missió especial: salvar al RCD Mallorca del descens a Tercera Divisió. En la temporada 1967-68, els directius Benito Oria, Pet Mus i José María Lafuente el van convèncer per agafar el timó del primer equip i tornar a rellevar a Juan Carlos Lorenzo, que havia sortit de forma traumàtica de la banqueta mallorquinista. Saso no va poder exercir des de la banqueta per haver estat directiu del Reial Valladolid i va dirigir a l'equip des de la graderia amb Jaume Turró a la banqueta.
Després d'aquesta tercera etapa, Saso va tornar a la seva altra casa, el Reial Valladolid, on va entrenar al seu primer equip en el curs 1969-70. Després d'aquest any, va decidir emprendre la seva quarta aventura al RCD Mallorca. Entre 1970 i 1973, José Luis Saso va ser secretari tècnic del club i també entrenador, càrrecs que va ocupar de forma alterna al costat de Joancho Forneris. Tots dos es van intercanviar els papers i, des de la secretaria tècnica, Saso va dur a terme operacions importants com el fitxatge de Chango Díaz. Abans, en els anys 60, el madrileny havia demostrat bon ull amb incorporacions molt rendibles a posteriori com les dels germans Bergara.
Després de tres anys intensos, Saso va dir adéu al RCD Mallorca per obrir de nou la porta del Reial Valladolid, club al que entrenaria en dues etapes més, l'última la de la temporada 1992-93.
