El passat 5 d'agost va ser un dia infaust per a Joan Sastre i Sergio Buenacasa. Concentrats amb la plantilla en el stage de pretemporada Benahavís, Màlaga, van veure com la seva preparació s'interrompia per sengles lesions que els han tingut de baixa durant el mateix període temps: 87 dies.
Aquell dia, Joan Sastre va parar per unes molèsties en el genoll que venia arrossegant durant tota la pretemporada i que es reflectien amb un fi embenatge just per sota de la zona afectada. Va ser durant la sessió matinal prèvia al partit contra el Cadiz CF corresponent al Trofeu Ciutat de la Línia quan el lateral dret, acompanyat pel cos mèdic, va decidir parar i va encarar un tram amarg allunyat del verd.
Aquest mateix dia, Sergio Buenacasa també es va topar amb la part més desagradable del futbol. Amb prou feines portava minuts sobre el terreny de joc i va notar crack en el seu peu dret. Un dia després, ja instal·lat en un hospital de Barcelona, se li va diagnosticar una lesió en el cinquè metatarsià del peu dret i un període de baixa d'entre 10 i 12 setmanes. Ja recuperat i amb l'alegria del debut golejador d'ahir, el davanter recorda aquests mals moments: "No ha estat fàcil pel fet d'arribar a un club nou i trobar-me amb aquest sot de la lesió en plena pretemporada...però bé he superat els passos, he arribat una mica abans del que em marcava la lesió". Buenacasa apel·la a la màgia del futbol per explicar les seves sensacions en tornar i marcar: "Tornar després d'una lesió, debutar amb aquesta samarreta i marcar és alguna cosa màgic que té el futbol".
Per la seva banda, Joan Sastre també tenia un rostre relaxat malgrat la derrota. El lateral no havia notat dolor, detall important després d'un procés de recuperació amb alts i baixos: "Estic molt content, avui no m'ha dolgut el genoll i espero que tot segueixi així, que ja estigui recuperat al cent per cent". El seu no era un debut però gairebé, sobretot després de pujar a una muntanya russa d'emocions després del *acenso a Segona i la lesió de l'estiu. De l'èxtasi de Anduva a no poder assaborir el premi aconseguit. Ahir, Són *Moix li va dedicar una ovació en el seu retorn a casa: "Són moltes emocions, l'últim partit aquí va ser el del playoff i sempre estic content de jugar a Son Moix, que és la meva casa". "Sóc molt feliç", va resoldre amb un somriure el porrerenc.
Ara, tots dos són part de l'equip i utilitzen el mateix discurs quan parlen de les seves opcions d'explicar per a l'entrenador: competitivitat i treball. Sergio Buencasa afirma que "està preparat per a la competitivitat, per donar-ho tot en els entrenaments i en els partits i després el míster decidirà". Per la seva banda, Sastre també assumeix el repte calcant les paraules del seu company d'equip: "Sempre estic preparat per a la competitivitat, per donar-ho tot en els entrenaments i en els partits i després el míster decidirà".
A part de decidir, Vicente Moreno és el primer a alegrar-se per dues tornades que augmenten la competitivitat de la plantilla: "A Sergio el gol li vindrà bé i Sastre també és un jugador important per a nosaltres, recuperar jugadors sempre és important".
